Els quatre herois amb la tartana.

Aquest discurs va ser la introducció a la inauguració de la presentació de la campanya “Aquí en diem popes” a la cerveseria O’Brothers de les Borges Blanques. El brillant relat va ser escrit pel mestre Xavi Pastó i llegit impecablement pel Folguereta. Quin parell d’herois. Us deixem el fragment d’aquesta obra mestra que va arrencar els aplaudiments més sonors de tot el congrés:

Les Borges Blanques, dijous, 07-06-2013

Catalans, bona gent de ponent, sigueu benvinguts a aquest Congrés. La vostra presència aquí us honora i ens fa a tots més forts. Sigueu benvinguts i benvingudes tots aquells que quan parleu dieu LO, dieu PATXO i dieu NANTRES. Benvinguts tots aquells que beveu aigua amb un SILLÓ, quan lo TOSSINO que hau MINJAT us fa una mica de COLAGRÓ. Sigueu també benvinguts tots aquells que després de fotre un TXAPEL us TORQUEU amb un CASSIGALL. Avui mos hem trobat aquí per reparar un greuge històric, un greuge a la nostra gent i a la nostra manera de parlar que es va produir avui fa més de 80 anys.

L’any 1930, una tartana va sortir des de Granyena, va AGAFAR LO PORTANTE i va tirar cap a Barcelona…

En aquella tartana hi anaven quatre homes, quatre herois escollits pels seus pobles respectius per defensar la nostra manera de parlar. Lo Pompeu Fabra els havia convocat per negociar les paraules que inclouria al diccionari General de la Llengua Catalana que estava escrivint. Tots quatre herois eren prohoms i gent sensata, gent de molta importància i de molt coneixement, grans experts i defensors a ultrança del parlar occidental. Antonio lo Patet, de Granyena; L’Alacandro’l Someretes, de Barbens, Lo Parranxo de Bellvís i Lo Mangala de Térmens. Els quatre havien confeccionat una llista ingent i extensa, un recull de les paraules més significatives de la nostra llengua.

Quan van ser davant del Puto Pompeu, aquest els va demanar amb prepotència quines “parauletes” del seu parlar de pagesos volien salvar de la crema.

Lo Patet feu un pas endavant i digué: “ASCARRANTXA”, mestre. I lo Pompeu va dir “NO”.
A continuació L´Alacandro li va dir: “TXAPO”, senyor. I lo Pompeu va dir “NOOO!”
Mestre Pompeu… I “ESMURIEC”?… NO, NO i NO!
Bueno, doncs… “COLAGRÓ”… “Aquesta Tampoc!!!!”
CATXIPANDA mestre?… Es diu samfaina cullons! A ponent parleu com el cul, va dir. Ja podeu estripar tota la llista!!!

Ja ho veieu… Lo Pompeu Fabra era un CARNÚS!
Lo Pompeu Fabra era un PALATRECO!
Lo Pompeu Fabra tenia molta MALA JANDÍ!

I heu de comptar i creure que aquella tartana va tornar buida, aquella tartana va fer lo viatge de tornada plena de tristor. Les cares dels nostres herois mostraven l’amargor de la derrota de tot un poble! Perquè aquella tartana era una metàfora del nostre parlar, de la nostra manera de veure lo món que venia de passar un examen. I havia suspès…

Avui, 80 anys després, tenim aquí un home que ha estat cridat a salvar la memòria dels nostres quatre herois amb la única paraula que va acceptar lo ONSO del Pompeu Fabra: la POPA.

Aquest home és un PALATRECO i un FARSANT, però mereix tot lo nostre respecte perquè la seua és una causa noble i justa: ell vol conservar lo últim reducte del nostre parlar, que avui està en perill. Catalans de ponent, rebeu i respecteu aquest home bo! Perquè mos podran prendre lo PATXO…. Mos podran robar la CATXIPANDA… Però mai, mai no mos pendran les POPES!

Amb tots vosaltres, lo Jordi Calvís!

Comments
  • Lluís Feliu i Pumarola
    1597 dies ago - Respon

    Cordials salutacions des de Llançà a l’Alt Empordà. L’enhorabona per emprendre tal iniciativa per intentar salvar una paraula vostra. Jo sóc cambrer, però amb temps i una canya he escrit un llibre titulat Recull casolà on he intentat encabir-hi paraules i expressions del nostre poble i de l’Alt Empordà que estan desapareixent a marxes forçades. Anys fa que ho denuncio i que ‘padrico’ la destrucció de la nostra parla per culpa d’un català normatiu de pa xucat amb oli i pixa curt. A nosaltres ens han esbandit moltíssimes paraules i maneres de dir que, us puc assegurar, no han de tornar. Poder vosaltres sereu més lluitadors que nosaltres i salvareu les popes, nosaltres hem estat dèbils i em perdut la nostra identitat parlada.
    Coratge per mantenir la vostra parla fins la impertinència. RESISTÈNCIA DIALECTAL !
    Salut !
    Lluís.

Leave a Comment